JESÚS NATZARÉ
La nostra història
Al “Llibre de Memòries del Clero” de l’arxiu de la Parròquia de Santa Maria, diu que es va fundar el 24 de març de l’any 1780, pels germans del Terç Orde Franciscà.
El 1782 el Venerable Orde Tercer (VOT) va pagar 3 lliures, 7 sous i 10 diners pel cost de quatre vestes per als qui duien la imatge del Natzaré el Divendres Sant al Calvari; les vestes eren de color negre, amb escapulari del VOT i cordó franciscà. També el VOT pagava el cor de cantors que anava davant del Natzaré.
El 1817 el VOT donarà als “caps de ferro”, 1 lliura, 7 sous i 2 diners per acompanyar al Natzaré a la muntanya i processó del Divendres Sant a la vesprada; i 5 lliures, 19 sous i 6 diners per uns fanals per al Natzaré i quatre cascos.
En 1864, per al Divendres Sant a la nit, es va pagar al cor del Natzaré, 20 reals i el 1879, 400 reals per a restaurar la imatge per estar deteriorada.
Durant els anys de la República la capella del Natzaré fou destruïda per poder així eixamplar la carretera.
El pas de la guerra no deixaria massa bon record en la nostra volguda imatge, de la qual només ens va quedar la mascara.
Va ser l’any 1971 el primer en què es van emprar palmes per al Diumenge de Rams; se’n van comprar 70 grans i 30 menudes, al preu de 38 i 36 pessetes respectivament.
L’any 1981, la germandat, que havia estat un pas eminentment d’homes, confeccionarà una vestimenta per a les dones. El primer any les filles, germanes i familiars dels caps de ferro que no havien pogut desfilar mai pel fet de ser dones, se sumaran també a la processó. Eixe any la modista de la germandat, Maria Consuelo Pons Llácer, ja va fer 26 vestes.
El 5 d’agost de 1986 va marxar a la casa del Pare el capellà Vicente Sala Savall, consiliari de la germandat.
L’any 1987, serà també l’últim any que ens apadrinarà la senyora Mª Teresa Castelló. Van ser 26 anys d’apadrinament. Tot un exemple de fidelitat a la Germandat.
L’any 1995 serà un any d’inversions a la confraria. En primer lloc es brodaran dos hàbits nous per a la imatge del Natzaré que es pagarien amb l’aportació de tots els membres del pas1. Eixe mateix any es restaurarà també l’altar on es guarda la imatge. L’anècdota de la restauració va arribar a publicar-se a la premsa i és que, a la quadrilla d’obrers que estaven fent la reforma, que no eren ni més ni menys que membres del pas, va vindre a afegir-se un nou manobre. D’una de les parets de la capella i mentre estaven picant, va aparéixer un mort que ja portava alguns anys soterrat entre els murs del temple. Després de donar compte al clero es va refer la paret deixant constància de la troballa dintre d’una ampolla que col·locaren junt als ossos.
El 18 de febrer de 2017, i com a conseqüència de les fortes pluges que van afectar la zona, va caure el sostre de l’altar on es venera la nostra imatge. Gràcies a Déu, la imatge no es va veure afectada, i els desperfectes només van fer malbé l’altar i la part alta del retaule. La creu i canelobres de plata estan en procés de restauració.
El Divendres Sant d’eixe mateix any, s’estrenarà un bellíssim nou hàbit curt i vermell amb brodats amb fil daurat per a la imatge del Natzaré, regal de la padrina Mónica Ramos.
Aquest mateix any 2019, s’ha restaurat la perruca que vist normalment el Natzaré i se n’ha fet donació d’una nova per part de la padrina per a aquest exercici 2019, la senyora María Balaguer.
No podem deixar d’esmentar en aquestes línies la contribució a la nostra confraria de la família Orquín. A proposta d’un membre d’aquesta família, que va estar a la Guàrdia Reial, va nàixer la idea de crear una Guàrdia Romana, els coneguts “caps de ferro” que s’encarregarien d’escoltar la imatge del Natzaré en les processons i de fer guàrdia durant la nit als monuments que el Dijous Sant es munten a totes les parròquies de la ciutat. De la casa de la família Orquín, al carrer de la Divina Aurora, eixien els grups de “caps de ferro” que, a pas militar, anaven a les diferents parròquies a efectuar els canvis de guàrdia durant el dia.
quedar la màscara.
Cap al 1940 es restauraria el Natzaré amb les aportacions que va fer la gent als captaires que van anar demanant diners pel poble.
L’any 1960 l’altar on està actualment la imatge va ser daurat, costant la restauració 18.000 pessetes.
El 1965 es fundaria la banda de cornetes i tambors, que estaria formada per sis membres; al taller de Vicente