La-Última-Cena.-Juan-de-Juanes.jpg

LITÚRGIA DE LES HORES

Al final d'aquesta pàgina trobareu l'enllaç per a poder resar
la Litúrgia de les Hores tant en Castellà com en Valencià

Tal i com ens recorda l’Ordenament General de la Litúrgia de les Hores, l’oració pública i comunitària del poble de Déu figura amb raó entre les funcions principals de l’Església. Així ho feien en l’Església primitiva els qui es batejaven, que assistien a la pregària i alhora l’assiduïtat de la comunitat cristiana que es reunia per pregar.
Sabem, pels testimonis de l’Església primitiva, que els fidels pregaven en certes hores. En alguns llocs va arrelar ben prompte el costum de dedicar alguns temps a la pregària comunitària, com per exemple l’última hora del dia, quan en fer-se fosc s’encenen els llums, o la primera, quan la nit s’esvaeix amb la sortida del sol.
Corrent els temps foren santificades amb la pregària comunitària les altres Hores que els sants Pares veieren anunciades en els Fets dels Apòstols. Allà trobem reunits els Apòstols a l’hora de tèrcia. Pere, cap dels Apòstols, “puja al terrat a pregar cap a l’hora de sexta”; “Pere i Joan pujaven al temple a pregar cap a l’hora de nona”; “a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu”.
Aquestes oracions, celebrades comunitàriament, a poc a poc es convertiren en un ordre de pregàries organitzades segons les Hores. Aquesta Litúrgia de les Hores o bé Ofici Diví, enriquit també amb lectures escollides, és per damunt de tot oració de lloança i de petició i, certament, l’oració de l’Església amb Crist i dirigida a ell mateix.
Crist ens va ensenyar que “hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança” i l’Església, obeint fidelment aquesta exhortació, no deixa mai de pregar i ens exhorta amb aquestes paraules: “Oferim a Déu per Jesucrist una acció de gràcies perpètua”. Compleix aquest precepte no solament amb la celebració de l’Eucaristia, sinó també d’altres maneres, sobretot amb la Litúrgia de les Hores, que, com altres accions litúrgiques, té la propietat, per una antiga tradició, de consagrar el curs del temps, tant de nit com de dia.
La Litúrgia de les Hores ens disposa magníficament a la celebració de l’Eucaristia, perquè desperta i alimenta degudament les actituds necessàries per a la seua celebració fructuosa, com són la fe, l’esperança, la caritat, la pietat i el desig d’abnegació.
Les Hores principals són la del matí, anomenada “Laudes” i la de la vesprada, anomenada “Vespres”. També hi ha una Hora prevista per al centre del dia, que si es vol es pot desdoblar en tres, les tres menudes Hores tradicionals de Tèrcia (mig matí), Sexta (migdia) o Nona (mitja tarda). L’Ofici de Lectura, que tradicionalment en els monestirs se celebra a manera de vetlla molt de matí, quan acaba la nit, es pot celebrar en qualsevol moment de la jornada. L’ordre dels oficis és el següent: Ofici de Lectura (o Matines), Laudes, Hora Menor (Tèrcia, Sexta o Nona), Vespres i Completes (quan ha acabat la jornada).
És important que cada Hora canònica se celebre d’acord amb l’hora civil, de tal manera que hi haja una concordança entre el moment del dia i la pregària que estem celebrant.
L’estructura habitual d’una Hora litúrgica és aquesta: s’inicia amb un verset introductori, seguit de l’himne, que dóna la tonalitat de l’Hora; segueix la salmòdia, introduïda i closa per una antífona i això constitueix la substància de l’Ofici; la lectura de la Paraula de Déu, perllongada durant l’Ofici de Lectura i breu en els altres Oficis; finalment, la pregària conclusiva, precedida per les intercessions i pregàries a Laudes i Vespres respectivament, i amb el rés del Parenostre i l’oració col·lecta i la conclusió.
D’aquesta manera, l’Església santifica els principals moments del dia amb la pregària comunitària –o personal– de la Litúrgia de les Hores, de tal manera que es té present a Déu durant tot el dia, siga lloant-lo, siga fent petició.